En aquest article
- 1. Per què els errors en plecs tenen conseqüències greus
- 2. Error 1: Esmentar marques comercials sense justificació
- 3. Error 2: Criteris d'adjudicació no objectius o mal definits
- 4. Error 3: Fraccionament de l'objecte del contracte
- 5. Error 4: Solvència desproporcionada
- 6. Error 5: Pressupost base de licitació mal desglossat
- 7. Error 6: Omitir requisits d'accessibilitat
- 8. Error 7: Copiar plecs sense actualitzar referències
- 9. Error 8: Incoherència entre PPT i PCAP
- 10. Com evitar aquests errors sistemàticament
- 11. Preguntes freqüents
1. Per què els errors en plecs tenen conseqüències greus
Un error en un plec de contractació pública no és un problema menor que es resol amb una correcció tranquil·la. Les seves conseqüències es poden encadenar durant mesos: recursos especials que paralitzen la licitació, expedients que cal declarar deserts, contractes anul·lats després de l'adjudicació i fins i tot responsabilitats per al tècnic signant si l'error és fruit de negligència greu.
Segons les dades del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC), els motius més freqüents d'estimació de recursos són: prescripcions tècniques restrictives de la competència, criteris d'adjudicació subjectius o no vinculats a l'objecte del contracte, i requisits de solvència desproporcionats. Tres problemes que comparteixen un origen comú: la redacció precipitada del plec.
Dada de context: Un recurs especial en matèria de contractació suspèn automàticament la licitació des que s'interposa fins que el tribunal dicta resolució. El termini mitjà de resolució del TACRC és de 30-45 dies. Aquest temps aturat té un cost real per a l'organisme i per al servei que havia de cobrir aquell contracte.
La bona notícia: el 90% d'aquests errors són evitables amb una llista de comprovació adequada i, cada vegada més, amb eines de validació automàtica. Analitzem-los un per un.
2. Error 1: Esmentar marques comercials sense justificació
Incloure al PPT una especificació del tipus «es requereix vehicle Toyota HiAce» o «programari Microsoft Power BI» sense justificació constitueix una infracció directa de l'article 124.9 de la LCSP i de la Directiva 2014/24/UE. El principi és clar: les prescripcions tècniques no poden afavorir ni perjudicar artificialment cap licitador.
La solució: Substituir l'esment de la marca per les seves característiques funcionals equivalents. Si tècnicament és impossible descriure l'objecte sense fer referència a una marca concreta (p. ex. recanvis de maquinària específica), afegir sempre l'expressió «o equivalent» i justificar-ho expressament a la Memòria, citant l'article 124.9 LCSP. Aquesta justificació ha de constar a l'expedient.
Compte: l'esment d'estàndards tècnics (normes UNE, EN, ISO) sí que està permès perquè no limiten la competència a un proveïdor concret, sempre que s'admetin especificacions equivalents.
3. Error 2: Criteris d'adjudicació no objectius o mal definits
L'article 145 de la LCSP exigeix que els criteris d'adjudicació estiguin vinculats a l'objecte del contracte, es formulin de manera que permetin comprovar la informació facilitada pels licitadors i no atorguin una llibertat d'elecció il·limitada a l'òrgan de contractació. Criteris com «qualitat de la proposta» sense una escala definida, o «experiència de l'equip» sense especificar què es valora, són recorreguts sistemàticament.
La solució: Definir cada criteri amb la seva escala de puntuació detallada i els subaspectes que es valoraran. Si el criteri és tècnic (pla de treball, metodologia, millores), detallar exactament quines característiques seran valorades i com es tradueix cada una en punts. La mesa de contractació ha de poder aplicar el criteri sense marge de discrecionalitat.
4. Error 3: Fraccionament de l'objecte del contracte
L'article 99.2 de la LCSP prohibeix expressament fraccionar un contracte amb l'objectiu d'eludir els llindars de publicitat o els procediments més exigents. No obstant això, la línia entre fraccionament prohibit i divisió legítima en lots és fina i genera molta controvèrsia a la pràctica.
El problema sol aparèixer quan un organisme contracta el mateix servei al llarg de l'any mitjançant diversos contractes menors en lloc d'un únic procediment obert. Si la suma d'aquests contractes supera els llindars del contracte menor (15.000 € en serveis, 40.000 € en obres), l'òrgan de contractació pot ser objecte d'objecció per part de l'interventor o d'una actuació de supervisió de l'OIRESCON.
La solució: Planificar la despesa anual per categories de contractes. Si una necessitat és recurrent i supera els llindars, tramitar un procediment obert amb durada plurianual des de l'inici. A l'expedient de cada contracte menor, incloure sempre la comprovació de l'article 118.3 LCSP (que el contractista no supera els límits acumulats amb el mateix organisme).
5. Error 4: Solvència desproporcionada al contracte
Exigir una facturació anual mínima de «tres vegades el valor del contracte» o requerir experiència prèvia en contractes idèntics amb imports molt elevats limita artificialment la competència i està en el punt de mira del TACRC. L'article 87 de la LCSP indica que els criteris de solvència han de ser proporcionals a l'objecte i al valor del contracte.
La solució: Calibrar els requisits de solvència segons les instruccions de la Junta Consultiva de Contractació. La regla pràctica més utilitzada: la xifra de negocis anual no s'hauria d'exigir superior al doble del pressupost base de licitació. Per a la solvència tècnica, demanar experiència en contractes del mateix tipus, no necessàriament del mateix import.
6. Error 5: Pressupost base de licitació mal desglossat
L'article 100 de la LCSP obliga que el pressupost base de licitació estigui descompost pels seus components principals. No n'hi ha prou d'indicar «15.000 € + IVA». El plec ha de reflectir com s'arriba a aquesta xifra: costos de personal (amb cost/hora i hores estimades), costos materials, despeses generals i benefici industrial. La falta d'aquest desglossament és cada vegada més freqüent en resolucions de recursos que aprecien defectes formals greus.
La solució: Incloure sempre a la Memòria Justificativa (o a l'informe de necessitat per a contractes menors) el desglossament de costos. Per a contractes de serveis, detallar el nombre d'hores, el cost/hora per categoria professional aplicant el conveni col·lectiu vigent, i els costos indirectes. Aquest càlcul també és obligatori per demostrar que el preu no és anormalment baix.
7. Error 6: Omitir requisits d'accessibilitat en contractes TIC i d'obres
Des de la transposició de la Directiva (UE) 2019/882 mitjançant el Reial decret 1112/2018, els contractes que impliquen prestacions al públic (programari, webs, apps, edificis d'ús públic) han d'incloure requisits d'accessibilitat al PPT. Aquest és un dels errors més silenciosos perquè rarament genera un recurs immediat, però pot provocar problemes greus en la fase de recepció i en auditories posteriors.
La solució: Incorporar una clàusula estàndard d'accessibilitat en tots els PPT de contractes TIC, serveis al ciutadà i obres en edificis d'ús públic. Per a aplicacions i webs: referenciar les WCAG 2.1 nivell AA com a mínim. Per a obres: el CTE DB-SUA (Seguretat d'Utilització i Accessibilitat).
8. Error 7: Copiar plecs sense actualitzar referències normatives
Reutilitzar un plec de 2018 o 2020 per a un contracte de 2026 sense revisió pot introduir referències a normativa derogada, llindars desactualitzats o requisits que ja no tenen suport legal. Aquest error és especialment freqüent en ajuntaments amb pocs recursos tècnics que «reciclen» plecs històrics per accelerar la tramitació.
Un exemple comú: plecs que encara referencien la Llei 30/2007 (derogada per la LCSP 9/2017), o que inclouen llindars del contracte menor que eren vigents en la llei anterior però ja no ho són.
La solució: Mantenir una plantilla base actualitzada almenys una vegada a l'any. Abans de fer servir qualsevol plec anterior com a base, comprovar: (1) que totes les referències normatives són a legislació vigent, (2) que els llindars econòmics són els actuals, (3) que les unitats administratives citades existeixen amb aquest nom, i (4) que no s'esmenta el contractista anterior ni la seva solució concreta.
9. Error 8: Incoherència entre PPT, PCAP i Memòria Justificativa
El PPT, el PCAP i la Memòria formen un conjunt documental que ha de ser coherent internament. Si el PPT defineix un termini d'execució de 6 mesos i el PCAP estableix 4 mesos, o si l'objecte del contracte varia subtilment entre documents, es crea una contradicció que els licitadors poden fer servir per fonamentar un recurs o per sol·licitar aclariments en el període de consultes.
La solució: Utilitzar sempre la mateixa definició de l'objecte del contracte (literal) en els tres documents. Després de redactar el joc documental complet, fer una revisió creuada específica de: objecte del contracte, termini d'execució, import, codi CPV, tipus de procediment i criteris d'adjudicació. Aquests cinc elements han de ser idèntics al PPT, al PCAP i a la Memòria.
10. Com evitar aquests errors sistemàticament
La causa arrel de la majoria d'aquests errors no és la ignorància normativa, sinó la falta de temps per revisar correctament. Un tècnic de contractació que gestiona 100 expedients a l'any i dedica entre 4 i 8 hores a redactar cada un no té marge per fer revisions creuades exhaustives.
Les tres capes de prevenció
Capa 1 — Llista de comprovació manual
Una llista de verificació amb els 8 errors descrits, aplicada abans de publicar cada plec. Requereix 15-20 minuts addicionals però prevé el 70% dels recursos evitables.
Capa 2 — Revisió per un segon tècnic
En organismes amb més d'un tècnic de contractació, establir la revisió creuada com a pas obligatori. El redactor no és el millor revisor del seu propi document.
Capa 3 — Validació automàtica amb IA
Les eines d'IA especialitzades en contractació pública poden detectar automàticament esments a marques, criteris no objectius, contradiccions entre documents i referències normatives desactualitzades. Aquesta capa no substitueix el tècnic, però actua com a xarxa de seguretat abans de la publicació.
Les eines d'IA generativa com LicitadIA van més enllà de la redacció: inclouen validació normativa integrada que alerta el tècnic quan l'esborrany generat conté algun d'aquests errors freqüents. El sistema aprèn de la documentació històrica de l'organisme mateix, cosa que significa que també detecta inconsistències amb els plecs ja aprovats.
Pots saber més sobre com funciona aquest procés de validació a la pàgina de com funciona LicitadIA. Si vols veure l'eina aplicada als tipus de contractes del teu organisme, el més directe és sol·licitar una demo gratuïta.
Preguntes freqüents
Quin és l'error més freqüent que provoca recursos en plecs de contractació pública?
L'esment de marques comercials sense justificació al PPT i els criteris d'adjudicació mal definits o no objectius són els dos errors que més recursos especials en matèria de contractació generen. Tots dos estan regulats als articles 124 i 145 de la LCSP 9/2017. La Junta Consultiva de Contractació de l'Estat publica anualment un resum dels motius més freqüents d'estimació de recursos.
Puc corregir un error en un plec després de publicar-lo a la PLACSP?
Sí, però només en circumstàncies molt específiques. La modificació de plecs després de la seva publicació està limitada a errors materials, de fet o aritmètics. Qualsevol canvi que afecti les condicions substancials de la licitació (objecte, criteris, solvència, termini) obliga a reiniciar el termini de presentació d'ofertes. Si l'error és greu, l'opció més segura jurídicament és el desistiment del procediment segons l'article 152 LCSP, amb motivació prèvia.
Com pot la IA ajudar a evitar errors en els plecs de contractació?
Un sistema d'IA especialitzat en contractació pública com LicitadIA valida automàticament l'esborrany generat contra la normativa vigent (LCSP, directives europees), detecta referències a marques comercials, identifica criteris d'adjudicació que no són objectius i alerta de clàusules que històricament han generat recursos en organismes similars. A més, com que treballa amb l'historial documental de l'organisme mateix, garanteix la coherència amb els plecs ja aprovats. La responsabilitat jurídica final sempre recau sobre el tècnic que signa el document.
I si tinguessis una segona revisió automàtica abans de publicar?
LicitadIA valida cada plec que genera contra la normativa vigent i detecta els errors més freqüents abans que arribin a la PLACSP. Sense recurs, sense demora, sense estrès.
Sol·licita una demo gratuïta